Saltat de mongetes amb patates rostides

Per David Caballero

Tipus de plat Primer

Sense
gluten

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

250 g de mongetes tendres rodones
100 g de bacó curat
8 patates petites amb pela, de la varietat monalisa o Àgata
20 g de mantega
2 grans d'all
2 branques de farigola
Farigola
Planta aromàtica mediterrània que ens ha acompanyat a la cuina des del temps dels egipcis, que l’empraven, a més, per les propietats conservadores, tan necessàries per a la momificació. Amb la peculiaritat de conservar, i fins i tot potenciar, les aromes en assecar-se, és un dels components inexcusables del manat d’herbes aromàtiques que perfuma quasi tots els nostres guisats. Especialment perfumada, segons la llegenda, el dia de Divendres Sant, que coincideix amb el període de floració i la lluna plena, s’aconsella collir-la aquell dia i, si pot ser, d’un lloc des d’on pugui veure el mar. De propietats medicinals i terapèutiques més que reconegudes, la seva capacitat antisèptica va generar un plat tan elemental com la sopa de farigola, ja sigui en la variant escaldada o en la bullida. Té varietats menys conegudes, com la pebrella (molt emprada al País Valencià) i el serpoll.
fresca
un raig d'oli d’oliva verge extra
pebre negre
sal

Per al pesto d’herbes:

20 g d’alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
fresca
20 g de julivert fresc
20 g de coriandre
Coriandre
També conegut com a celiandre, cilantre o saliàndria, el 'Coriandrum sativum' és una herba aromàtica emparentada amb el julivert, l’api i la pastanaga. D’ús molt generalitzat en diverses cuines, ha arribat a la nostra des de la nord-africana, regió de la qual sembla que la planta és originària. De fet, a simple vista se sol confondre amb el julivert, tot i el gust absolutament diferent que tenen les seves fulles, ingredient fonamental de molts plats, que van des dels 'chutney' anglesos fins al guacamole mexicà. D’essència fràgil, el coriandre reclama ser consumit sempre cru, ja que la cocció en destrueix completament els principis aromàtics i de sabor, com també reclama un consum ràpid un cop collit, ja que es panseix ràpidament. Els seus fruits, petits i rodons, també es fan servir, un cop mòlts, com a espècia.
fresc
sal
20 g de menta fresca
pebre negre
2 grans d'all
50 g de pinyons
300 ml d'oli d’oliva verge extra

Saltat de mongetes amb patates rostides AJJ Estudi

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

250 g de mongetes tendres rodones
100 g de bacó curat
8 patates petites amb pela, de la varietat monalisa o Àgata
20 g de mantega
2 grans d'all
2 branques de farigola
Farigola
Planta aromàtica mediterrània que ens ha acompanyat a la cuina des del temps dels egipcis, que l’empraven, a més, per les propietats conservadores, tan necessàries per a la momificació. Amb la peculiaritat de conservar, i fins i tot potenciar, les aromes en assecar-se, és un dels components inexcusables del manat d’herbes aromàtiques que perfuma quasi tots els nostres guisats. Especialment perfumada, segons la llegenda, el dia de Divendres Sant, que coincideix amb el període de floració i la lluna plena, s’aconsella collir-la aquell dia i, si pot ser, d’un lloc des d’on pugui veure el mar. De propietats medicinals i terapèutiques més que reconegudes, la seva capacitat antisèptica va generar un plat tan elemental com la sopa de farigola, ja sigui en la variant escaldada o en la bullida. Té varietats menys conegudes, com la pebrella (molt emprada al País Valencià) i el serpoll.
fresca
un raig d'oli d’oliva verge extra
pebre negre
sal

Per al pesto d’herbes:

20 g d’alfàbrega
Alfàbrega
La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.
fresca
20 g de julivert fresc
20 g de coriandre
Coriandre
També conegut com a celiandre, cilantre o saliàndria, el 'Coriandrum sativum' és una herba aromàtica emparentada amb el julivert, l’api i la pastanaga. D’ús molt generalitzat en diverses cuines, ha arribat a la nostra des de la nord-africana, regió de la qual sembla que la planta és originària. De fet, a simple vista se sol confondre amb el julivert, tot i el gust absolutament diferent que tenen les seves fulles, ingredient fonamental de molts plats, que van des dels 'chutney' anglesos fins al guacamole mexicà. D’essència fràgil, el coriandre reclama ser consumit sempre cru, ja que la cocció en destrueix completament els principis aromàtics i de sabor, com també reclama un consum ràpid un cop collit, ja que es panseix ràpidament. Els seus fruits, petits i rodons, també es fan servir, un cop mòlts, com a espècia.
fresc
sal
20 g de menta fresca
pebre negre
2 grans d'all
50 g de pinyons
300 ml d'oli d’oliva verge extra

Saltat de mongetes amb patates rostides AJJ Estudi

Preparació

Talleu la part de dalt i de baix de les mongetes. Talleu-les per la meitat i bulliu-les en aigua amb sal, 8 min. Escorreu-les i refredeu-les.
Poseu les patates senceres amb la pela al forn, amb la mantega, un raig d’oli, els alls aixafats, sal, pebre i la farigola, a 200 ºC, 40 min, fins que quedin ben toves per dins.
Talleu el bacó en llardons una mica gruixuts i coeu-los en una paella fins que quedin cruixents.
Per al pesto d’herbes: peleu els alls; traieu les fulles de la tija.
Torreu els pinyons al forn.
Tritureu tots els ingredients fins que quedi un puré fi.
A la mateixa safata de forn, poseu les mongetes, el bacó, les patates, tallades per la meitat, i el pesto.
Mescleu-ho i coeu-ho al forn, 5-10 min, perquè s’escalfi.

Preparació

També et pot interessar

Menú de la setmana del 5 a l'11 de juny

Quin inventor italià va ser humiliat públicament per un mag?

3 caps de setmana rurals per gaudir al juny

Quin escriptor va haver de desmentir la seva mort?