Arnau París: Cuinar en mode pim-pam (i sense excuses)
En un moment en què el ‘no tinc temps’ s’ha convertit en l’excusa universal, Arnau París reivindica una cuina assequible i que toca de peus a terra. Al seu nou llibre defensa una manera de cuinar ideada per a la frenètica vida quotidiana
El cuiner del Pim Pam —cada dia, a Cuines, de 3Cat— aposta per una cuina amb ingredients a l’abast i molta llibertat, convençut que, si volem que la cuina torni a ser una prioritat, hem de començar per fórmules senzilles. Parlem amb ell del seu nou llibre, Cuines Pim Pam (3cat i Ara Llibres), de la secció Dona’m la llauna, que estrena al CUINA, de la televisió, de camp i ciutat… i d’una nova etapa vital que no serà precisament un pim-pam.
Dius a la introducció del teu darrer llibre: “No tinc temps. Un mantra que ens repetim cada dia, ja que cada vegada sembla que tenim menys temps per a tot: ni per cuinar, ni per fer esport, ni per compartir amb la nostra gent, ni per llegir un llibre, ni per aprendre anglès. No tenim temps… en general”. Com ho hem de fer perquè la cuina torni a estar entre les prioritats de la gent?
A.P. Crec que la tendència és anar a pitjor, però vull donar un missatge optimista. La gent cada cop cuina menys perquè hi ha més solucions que t’eviten haver-ho de fer. L’única manera que hi veig és oferir receptes molt pensades per al dia a dia. Jo en dic receptes tipus IKEA, on, bàsicament, muntes coses. Per exemple, vols fer una amanida de quinoa i bonítol: agafes l’enciam net, hi afegeixes una quinoa que tens cuita i bonítol en conserva. O aquella fideuada de calamarsons: agafes la llauna, uns fideus i un brou que ja estigui fet. Es tracta de retallar processos i fer una cuina d’assemblatge. Per a mi, això també és cuinar, perquè t’obliga a comprar, a tenir en compte els ingredients i a preparar-t’ho. És una cuina bàsica pensada per a la majoria de la població que no té ni temps ni ganes de cuinar.
Una vegada em vas comentar que pel carrer et diuen el del Pim Pam i que són molts els que busquen receptes teves quan no volen complicar-se la vida. Què trobaran al llibre?
A.P. Sí, soc el del Pim Pam. És un llibre que em demanaven fa temps perquè el format és exactament això: cuina ràpida, eficient i efectiva per al dia a dia. La filosofia és la que vam dir el primer dia de programa: “Tens poc temps però vols menjar bé i ràpid? Doncs el Pim Pam és per a tu”. Al llibre, hi trobareu receptes per fer a casa amb ingredients a l’abast, molts del rebost. Són receptes flexibles i obertes: no cal tenir tots els ingredients per fer-les. Si no t’agrada el picant o l’all, no són imprescindibles. El llibre està organitzat per seccions, Entrants, Per compartir o Plats únics, i, al final, hi ha un apartat de recursos molt útils, com ara salses polivalents (de iogurt, maioneses...) que tant et serveixen per a carn com per a peix o verdura.
Aviat farà quatre anys que condueixes l’espai Pim Pam al programa Cuines, de TV3. Com ha evolucionat l’Arnau des d’aquell debut fins avui?
A.P. El canvi principal és que vaig començar al Cuines un dia a la setmana, al plató clàssic, però des de fa un any i mig vam decidir fer la cuina Pim Pam: aquest carro que surt cada dia amb receptes molt més curtes. Tècnicament, hem adaptat el format a mi. Buscàvem un programa que transpirés aquest esperit: una cuina reduïda —menys fogons, menys espai, menys estris— i un format minimalista que s’assembli al que té la gent a casa, sense tants robots ni estris estranys. A més, com que la cuina té rodes, ha pogut sortir de viatge dos estius, a cuinar amb personatges com Elisenda Carod, Jair Domínguez, Roger Coma i Maria Nicolau. Això em permet compartir cuina i històries. Personalment, m’hi sento molt més còmode: aquest format m’ha fet ser molt més jo, més orgànic i real.
Compagines la televisió amb un projecte molt més personal i familiar a El Molí, de La Vansa, a Boada (Noguera). T’acabarà tirant més el camp que la ciutat?
A.P. El camp m’ha agradat sempre, tant per arrels —els quatre avis eren pagesos— com per friquisme: entendre la vida de pagès em permet entendre millor la de ciutat. Aquest origen t’amolla el cap en la cultura de l’aprofitament, la temporada i saber treure partit d’un sol producte; un concepte que, de fet, hem traslladat al llibre, a la secció Producte protagonista. Avui, el camp és més necessari que mai, per a mi. Tot i que m’encanta el frenesí urbà, el món rural és la meva part reflexiva. Hi connecto amb la gastronomia de base: l’hort, la matança del porc, les conserves i les jornades d’estiu que organitzem amb la meva dona, la Rais Esteve, on practiquem una cuina lenta i de molta preparació, totalment oposada al ritme de la ciutat.
Tot i que m'encanta el frenesí urbà, el món rural és la meva part reflexiva
També estrenes secció al CUINA, aquest mes: Dona’m la llauna, l’hem anomenada. Els productes en conserva estan infravalorats a la cuina?
A.P. Depèn. Tenim aquesta cultura de la conserva top i cara, i a vegades ens fa cosa fer-la servir per cuinar. Però, escolta, per a mi la conserva és un paracaigudes, un autèntic salvavides. Ben utilitzada, et resol la papereta: sola ja funciona molt bé per fer un pica-pica, però també la pots integrar en receptes com l’ensaladilla d’aquest número, i en altres que vindran, com ara una crema de musclos o, fins i tot, un arròs. Si entens la conserva com un recurs per afegir a una base que ja tens feta (d’arròs, de llegums, etc.), et resol plats a casa que et sorprendran. Tornem al concepte del muntatge IKEA: agafes ensaladilla congelada, una bona maionesa de pot i una llauna de musclos. I muntes un platet impressionant.
Llibre nou, secció nova i a punt de ser pare. Sents vertigen davant d’aquest canvi d’etapa vital?
A.P. Aquest darrer punt és el que em fa més respecte. Crec que ser pare és el repte més important de la meva vida. Tinc una barreja de moltes ganes i, alhora, molt de vertigen. Sé que no serà un camí pimpam, però a la vida em mouen la il·lusió i la motivació, i d’això en tinc de sobres. Així que encaro el que vingui amb ganes; ja ens ho anirem trobant i ho anirem descobrint pas a pas.
Un llibre que ens ensenya com cuinar ràpid i sense complicacions, amb un estil proper i directe, que revela les millors receptes del Pim Pam de Cuines, pensades perquè tothom pugui preparar àpats senzills, sans i gustosos en qüestió de minuts. Hi descobrireu idees per donar nova vida a les sobres i els plats precuinats i una bona selecció del productes de proximitat i dels imprescindibles del rebost.
