Hi ha tres tècniques bàsiques de fregir per protegir el producte: arrebosat, pasta per fregir i tempura. Us parlem d’aquesta última.

• L’objectiu és aconseguir que el fregit quedi tendre per dins i cruixent per fora. En l’arrebossat s’hi afegeix un recobriment sòlid que el fa més cruixent (pa ratllat, panko, sèsam, coco). La pasta per fregir és una barreja que es fregeix banyant el producte i així queda lleugerament cruixent i esponjós. I la tempura és una tècnica japonesa de pasta per fregir però molt lleugera, delicada, cruixent i amb poc greix.

• Per fer una bona tempura cal tenir una massa molt freda (això evita que es dauri massa aviat), la barreja ha de tenir una textura semilíquida (el recobriment serà lleuger) i s’ha de fer servir un oli adequat i a la temperatura correcta (170-180 ºC). Cal fregir en tirades petites, per evitar que la temperatura de l’oli baixi de cop, i servir-ho i immediatament, per evitar que el recobriment cruixent s’estovi amb la calor interior.

• La tempura clàssica porta ou, farina i aigua. Però se n’han adaptat diverses formes creatives amb bons resultats, amb aigua amb gas, amb cervesa, a manera de salsa Orly, impulsor o Maizena, que fa que la barreja quedi més cruixent; o fins i tot donant-hi color, afegint-hi llavors, flors, espècies o herbes.

• És millor fer talls petits i, abans de passar-los per la tempura, enfarinar-los per aconseguir que la barreja s’hi adhereixi millor. Feu servir un oli que aguanti les altes temperatures: d’oliva o de gira-sol, al qual es pot afegir una petita quantitat d’oli de sèsam.

Preparació