Amanida de fruites fresques

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 mango
Mango
Fruit d’un arbre originari de l’Índia, on es conreava ja fa 6.000 anys. Portat al Brasil pels portuguesos a principis del segle XVIII, s’ha anat escampant arreu de la zona més o menys càlida del planeta, però sense arribar a ser una fruita dominant. Potser per l’inconvenient del pinyol gros, aplanat i arrapat a la polpa, que en dificulta la separació, o de la pela, de gust irritant, que cal eliminar curosament.
gros
4 figues
4 cirerols grocs
4 cirerols vermells
8 grans de raïm vermell o verd
4 kiwis
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
verds o grocs
2 peres
4 cullerades de grans de magrana
Magrana
D’origen persa, la magrana va entrar en declivi a la cuina occidental a finals del segle xix, potser per la presència d’una llavor més o menys dura en cadascun dels grans que omplen les sis cavitats en què es divideix. O per la relativa dificultat en la preparació, que exigeix pelar la fruita i separar-ne les membranes internes. Els grans es poden afegir a les amanides i el fruit, que es conserva dues o tres setmanes, també es pot esprémer, fent-ne servir el suc per fer la granadina, un xarop emprat en pastisseria.
4 cullerades de groselles fresques
50 g de nabius
Nabiu
També conegut com a 'avajó' o 'mirtil', el nabiu és el fruit comestible de l’arbust d’alta muntanya de l’espècie 'Vaccinum myrtillus', popular a Europa i que també es troba als nostres Pirineus.

De mida petita (menys d’1 centímetre), forma esfèrica i color negre blavós, les baies originalment es consumien fresques, ensucrades, per compensar-ne el toc àcid i el menor contingut de sucres que avui tant es valora. Però ràpidament es va veure que podia ser útil en pastisseria, per fer pastissos, populars a les regions centreeuropees, confitures i preparats similars, al marge de la utilització en la preparació de licors i aiguardents.

També té utilitats farmacològiques (és diürètic i antidiabètic) i altres de força més prosaiques, com la coloració del vi o de la roba que, encara avui, es practica als països nòrdics.
blaus frescos
germinats
Germinats
Cada cop més habituals al nostre rebost, els vam importar d’altres cultures que ja en consumien (la soja de l’Extrem Orient, el pèsol de l’Índia i el blat de l’Orient Mitjà). Avui, el ventall s’ha ampliat (alfals, ceba, all, rave, carbassa, etc.), fins a oferir-ne una veritable galeria on triar i remenar per aportar un toc d’originalitat a les presentacions, i també de sabor. Aquests vegetals es formen a partir de llavors sotmeses al procés de germinat, que, entre d’altres, n’augmenta el ferro i incorpora vitamines que ajuden la digestió.
de pipes de gira-sol o d’una altra classe

Amanida de fruites fresques Becky Lawton

Ingredients

1 mango
Mango
Fruit d’un arbre originari de l’Índia, on es conreava ja fa 6.000 anys. Portat al Brasil pels portuguesos a principis del segle XVIII, s’ha anat escampant arreu de la zona més o menys càlida del planeta, però sense arribar a ser una fruita dominant. Potser per l’inconvenient del pinyol gros, aplanat i arrapat a la polpa, que en dificulta la separació, o de la pela, de gust irritant, que cal eliminar curosament.
gros
4 figues
4 cirerols grocs
4 cirerols vermells
8 grans de raïm vermell o verd
4 kiwis
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
verds o grocs
2 peres
4 cullerades de grans de magrana
Magrana
D’origen persa, la magrana va entrar en declivi a la cuina occidental a finals del segle xix, potser per la presència d’una llavor més o menys dura en cadascun dels grans que omplen les sis cavitats en què es divideix. O per la relativa dificultat en la preparació, que exigeix pelar la fruita i separar-ne les membranes internes. Els grans es poden afegir a les amanides i el fruit, que es conserva dues o tres setmanes, també es pot esprémer, fent-ne servir el suc per fer la granadina, un xarop emprat en pastisseria.
4 cullerades de groselles fresques
50 g de nabius
Nabiu
També conegut com a 'avajó' o 'mirtil', el nabiu és el fruit comestible de l’arbust d’alta muntanya de l’espècie 'Vaccinum myrtillus', popular a Europa i que també es troba als nostres Pirineus.

De mida petita (menys d’1 centímetre), forma esfèrica i color negre blavós, les baies originalment es consumien fresques, ensucrades, per compensar-ne el toc àcid i el menor contingut de sucres que avui tant es valora. Però ràpidament es va veure que podia ser útil en pastisseria, per fer pastissos, populars a les regions centreeuropees, confitures i preparats similars, al marge de la utilització en la preparació de licors i aiguardents.

També té utilitats farmacològiques (és diürètic i antidiabètic) i altres de força més prosaiques, com la coloració del vi o de la roba que, encara avui, es practica als països nòrdics.
blaus frescos
germinats
Germinats
Cada cop més habituals al nostre rebost, els vam importar d’altres cultures que ja en consumien (la soja de l’Extrem Orient, el pèsol de l’Índia i el blat de l’Orient Mitjà). Avui, el ventall s’ha ampliat (alfals, ceba, all, rave, carbassa, etc.), fins a oferir-ne una veritable galeria on triar i remenar per aportar un toc d’originalitat a les presentacions, i també de sabor. Aquests vegetals es formen a partir de llavors sotmeses al procés de germinat, que, entre d’altres, n’augmenta el ferro i incorpora vitamines que ajuden la digestió.
de pipes de gira-sol o d’una altra classe

Amanida de fruites fresques Becky Lawton

Preparació

Renteu les fruites. Peleu el mango, els kiwis i les peres, i lamineu-los.
Talleu les figues a quarts.
Talleu els tomàquets per la meitat.
En una batedora, tritureu els nabius blaus fins a obtenir una crema fina.
Poseu als plats rodanxes de mango, kiwi, pera, els tomàquets, les figues i el raïm.
Escampeu-hi per sobre una cullerada de magrana i una de grosella.
En el moment de servir-ho, afegiu-hi la crema de nabius i els germinats.

CONSELL
Aquesta amanida es pot menjar com a entrant o per postres.

Preparació

També et pot interessar

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Aquest Sant Jordi, Xerigots proposa formatge, llavors i cultura