Coca de llardons

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Ràpida i senzilla Tradicional

Ingredients

1 làmina de pasta de full rectangular
100 g de llardons
Llardons
Derivats de la matança del porc, els llardons se solen confondre amb les cotnes, que són el resultat de fregir la pell i el greix que té enganxat. Els llardons, en canvi, són el resultat de fer fondre i premsar, tot fent un pa més o menys compacte, les parts grasses internes, desproveïdes, com a mínim en teoria, de pell, per separar-ne el llard. Una pràctica que els catalans vam exportar a Sicília, on es coneixen com a 'ciccioli', i que d’allà va passar a tota Itàlia, amb diversos noms. Tot i que s’obtenen en temps de matança, la seva conservació senzilla durant els mesos d’hivern ha acabat associant-los amb el temps de Carnaval, quan les cases eliminaven, quan s’acostava la temporada d’estiu, els que quedaven, generalment per mitjà de les populars coques. Es consumeixen com a entreteniment o en alguns plats tradicionals.
una mica picats
150 g de sucre
pinyons
1 ou
licor d’anís
Anís
Aiguardent fruit de la maceració en alcohol de destil·lació de diverses plantes aromàtiques, amb predomini de les llavors d’anís. Pertany a una família de begudes espirituoses mediterrànies (la legislació comunitària no els considera aiguardents, en no haver-hi fermentació alcohòlica), inicialment transparents i que adquireixen una tonalitat blanquinosa quan es barregen amb aigua, gràcies a la presència de l’anetol aportat per la planta d’anís. Té dues categories principals: el dolç, amb una graduació de 30 º, i el sec, que arriba als 50 º. És un ingredient fonamental de la barreja dels traginers i els cigalons de la nostra revolució industrial, i continua tenint categoria de beguda humil, rescatada, només, per donar un toc perfumat a bona part de la nostra pastisseria tradicional, especialment a la Catalunya Nova.
i canyella en pols (opcionals)

Coca de llardons

Ingredients

1 làmina de pasta de full rectangular
100 g de llardons
Llardons
Derivats de la matança del porc, els llardons se solen confondre amb les cotnes, que són el resultat de fregir la pell i el greix que té enganxat. Els llardons, en canvi, són el resultat de fer fondre i premsar, tot fent un pa més o menys compacte, les parts grasses internes, desproveïdes, com a mínim en teoria, de pell, per separar-ne el llard. Una pràctica que els catalans vam exportar a Sicília, on es coneixen com a 'ciccioli', i que d’allà va passar a tota Itàlia, amb diversos noms. Tot i que s’obtenen en temps de matança, la seva conservació senzilla durant els mesos d’hivern ha acabat associant-los amb el temps de Carnaval, quan les cases eliminaven, quan s’acostava la temporada d’estiu, els que quedaven, generalment per mitjà de les populars coques. Es consumeixen com a entreteniment o en alguns plats tradicionals.
una mica picats
150 g de sucre
pinyons
1 ou
licor d’anís
Anís
Aiguardent fruit de la maceració en alcohol de destil·lació de diverses plantes aromàtiques, amb predomini de les llavors d’anís. Pertany a una família de begudes espirituoses mediterrànies (la legislació comunitària no els considera aiguardents, en no haver-hi fermentació alcohòlica), inicialment transparents i que adquireixen una tonalitat blanquinosa quan es barregen amb aigua, gràcies a la presència de l’anetol aportat per la planta d’anís. Té dues categories principals: el dolç, amb una graduació de 30 º, i el sec, que arriba als 50 º. És un ingredient fonamental de la barreja dels traginers i els cigalons de la nostra revolució industrial, i continua tenint categoria de beguda humil, rescatada, només, per donar un toc perfumat a bona part de la nostra pastisseria tradicional, especialment a la Catalunya Nova.
i canyella en pols (opcionals)

Preparació

Estireu la làmina de pasta de full amb un corró, pinteu-la amb una mica d’anís i empolseu-la amb canyella.
Dividiu imaginàriament la làmina en tres parts longitdinals. Escampeu per sobre la franja central la meitat dels llardons i la tercera part del sucre. Doblegueu una banda sobre la franja central i aixafeu-la una mica amb el corró.
Torneu-hi a posar anís, canyella, la resta de llardons i un terç de sucre. Tapeu-la amb l’altra banda i torneu a aixafar-la amb el corró.
Pinteu la coca amb l’ou batut i empolseu-la amb la resta del sucre i els pinyons.
Coeu la coca al forn a 190 ºC fins que sigui daurada, uns 30 min.

Preparació

També et pot interessar

Quin és l'origen i el sentit de les falles de València?

8 rutes familiars per viatjar en el temps i descobrir la història de Catalunya

Botticelli i el regne de la primavera

1 i 2 d'abril: San Miguel Gastro Fest km0