Pa amb oli i xocolata

Per Jordi Ribas

Tipus de plat Postres

Dificultat Alta

Racions 6

Vegetariana Tradicional

Ingredients

500 g de cobertura de xocolata
1 coca de pa d’oli
sal gruixuda
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
dauets de trufa de xocolata
Trufa de xocolata
De la mateixa manera que australians, alemanys i d’altres creen 'boles de rom' barrejant la xocolata amb licor i galeta triturada sembla que les trufes les va idear un pastisser francès, Louis Dufour, per allargar les seves migrades existències de xocolata per al Cap d’Any del 1895. La tècnica d’allargar-la, un cop fosa, amb crema de llet i vainilla, de donar-li forma de mandonguilla, treballant-la amb les mans, i de recobrir-la de cacau en pols, ha triomfat. En origen, era un regal de Nadal. El nom, per la similitud amb el bolet.

Per al gelat de pa:

700 g de llet fresca
150 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
140 g de sucre
40 g de maltodextrina
15 g de glicerina
150 g de rovell
230 g de pa de pagès
10 g de crosta de pa seca
23 g d’estabilitzant procrema

Pa amb oli i xocolata

500 g de cobertura de xocolata
1 coca de pa d’oli
sal gruixuda
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
dauets de trufa de xocolata
Trufa de xocolata
De la mateixa manera que australians, alemanys i d’altres creen 'boles de rom' barrejant la xocolata amb licor i galeta triturada sembla que les trufes les va idear un pastisser francès, Louis Dufour, per allargar les seves migrades existències de xocolata per al Cap d’Any del 1895. La tècnica d’allargar-la, un cop fosa, amb crema de llet i vainilla, de donar-li forma de mandonguilla, treballant-la amb les mans, i de recobrir-la de cacau en pols, ha triomfat. En origen, era un regal de Nadal. El nom, per la similitud amb el bolet.

Per al gelat de pa:

700 g de llet fresca
150 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
140 g de sucre
40 g de maltodextrina
15 g de glicerina
150 g de rovell
230 g de pa de pagès
10 g de crosta de pa seca
23 g d’estabilitzant procrema

Per al gelat: feu una crema anglesa amb els rovells, la llet, la nata i el sucre. Aboqueu-la sobre del pa tallat a trossos i deixeu-ho refredar i madurar 24 h.
Tritureu la crema amb el pa remullat, barregeu els estabilitzants i passeu-ho per la sorbetera. Quan estigui sortint barregeu-hi els crostons de pa trencats. Reserveu-ho al congelador. Foneu cobertura de xocolata.
Feu boles de gelat de pa i banyeu-les amb la cobertura. Reserveu-les al congelador. Amb una coca de pa d’oli tallada a llesques molt primes i llargues, feu una torrada damunt d’un motlle, per donar-li forma.
Muntatge: poseu una bola de gelat de pa banyada amb xocolata, fent de suport per a la torrada de pa. Per sobre poseu-hi una mica de sal gruixuda i decoreu el plat amb uns dauets de trufa de xocolata. Quan tingueu el plat a taula, tireu-hi un rajolí d’oli d’oliva verge extra.