Tiramisú de torró

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

Per a la crema:

75 g de torró de Xixona
1 cullerada rasa de sucre
2 ous
250 g de mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.
6 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
durs

Per a l’almívar:

50 g de sucre
200 ml d’aigua
1 rajolí de moscatell
Moscatell
Vi dolç obtingut de la varietat de raïm moscatell, conegut per grecs i romans i que sembla provenir de la regió d’Alexandria. Introduïda a la Península pels àrabs, la varietat, que demana proximitat al mar, per la humitat, es va aclimatar a la riba mediterrània.

De grans allargassats i amb un percentatge elevat de sucre, en madurar, el most que se n’obté permet, a més de produir mistela per incorporació d’alcohol, una fermentació parcial —espontània o aturada— que deixa una quantitat suficient de sucre residual per poder-lo considerar un vi dolç. De graduació alta i gust dolç, que recorda el mesc (el nom pot provenir d’aquí, igual que en el cas del moscat italià), el moscatell es dedica, bàsicament, a acompanyar fruita seca o pastissos, consumit a temperatura ambient, per poder-ne apreciar més bé les virtuts.

Per a la decoració:

sucre
ametlles laminades

Tiramisú de torró Gemma Clofent

Ingredients

Per a la crema:

75 g de torró de Xixona
1 cullerada rasa de sucre
2 ous
250 g de mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.
6 melindros
Melindro
Tot i tenir, a casa nostra, dos estils de preparació, el tou, més ample, pla i flonjo, que solen preparar les pastisseries, i el dur, emmotllat, més estret i gruixut, endurit per la cocció i més industrial, tot indica que el tradicional és el primer. Pel que sembla, es va crear a la cort del duc de Savoia, a finals del segle XV, en homenatge a una visita que hi va fer el rei de França, i el melindro, 'savoiardi' en italià, ràpidament va ser adoptat per la cuina aristocràtica, que el va emprar com a recipient per a les carlotes. Però també la cuina tradicional hi va dir la seva. I no només a l’hora de preparar-hi el popular tiramisú. La regió italiana de Nàpols en consumeix, durant el temps de Carnaval, per acompanyar el 'sanguinaccio', una llaminadura feta amb xocolata amarga fosa i enriquida amb sang de porc, i que podria molt bé estar en l’origen de la nostra xocolata amb melindros.
durs

Per a l’almívar:

50 g de sucre
200 ml d’aigua
1 rajolí de moscatell
Moscatell
Vi dolç obtingut de la varietat de raïm moscatell, conegut per grecs i romans i que sembla provenir de la regió d’Alexandria. Introduïda a la Península pels àrabs, la varietat, que demana proximitat al mar, per la humitat, es va aclimatar a la riba mediterrània.

De grans allargassats i amb un percentatge elevat de sucre, en madurar, el most que se n’obté permet, a més de produir mistela per incorporació d’alcohol, una fermentació parcial —espontània o aturada— que deixa una quantitat suficient de sucre residual per poder-lo considerar un vi dolç. De graduació alta i gust dolç, que recorda el mesc (el nom pot provenir d’aquí, igual que en el cas del moscat italià), el moscatell es dedica, bàsicament, a acompanyar fruita seca o pastissos, consumit a temperatura ambient, per poder-ne apreciar més bé les virtuts.

Per a la decoració:

sucre
ametlles laminades

Preparació

Feu un almívar lleuger amb aigua, sucre i un rajolí de moscatell. Reserveu-ho.
Munteu els rovells d’ou amb el sucre fins que doblin el volum. Afegiu-hi el mascarpone i el torró ratllat, i barregeu-ho bé. Munteu les clares a punt de neu i incorporeu-les suaument a la mescla anterior.
Remulleu els melindros amb l’almívar reservat i col·loqueu-los al fons de les copes. Repartiu la crema sobre els melindros i deixeu-ho a la nevera fins al moment de servir-ho. És molt millor fet d’un dia per l’altre.
Per als estels de la decoració, feu un caramel ros amb el sucre. Encara calent, formeu unes estrelles sobre paper de forn i repartiu-hi per sobre les ametlles laminades i torrades. Deixeu-ho refredar i empolseu-hi sucre en pols.

Preparació

També et pot interessar

17 barris i viles marineres que has de conèixer

Aquest Sant Jordi, Xerigots proposa formatge, llavors i cultura

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?