Pastís trifàsic de cafè, llet merengada i Baileys

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana

Ingredients

1 làmina de pasta brisa
Pasta brisa
Pasta de farina i greix animal (mantega) en proporció del 50% de pes de la farina i que, en coure’s, s’endureix i queda llisa i cruixent. Un punt que només s’aconsegueix amb la mantega tova, ja que no es barreja totalment amb la farina, cosa que permet que el gluten faci una xarxa elàstica que doni continuïtat a la capa, al contrari del que passa amb la pasta 'sablée'. El procés es completa amb un treball de les puntes dels dits no gaire llarg, que eviti que la pasta es faci elàstica.

Es fa servir com a base de pastissos dolços o salats; es pot farcir directament o, si el contingut no ha de coure gaire, amb una cocció prèvia en blanc, que la cogui lleugerament abans de farcir-la.

Comercialitzada des de mitjans del segle XX en làmina o rotlle, és un element de base de plats i postres tan tradicionals com la quiche o el pastís de poma.
250 g de mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.
400 ml de gelat de cafè
100 g de sucre
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar
8 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
100 ml de Baileys
200 ml de llet merengada
Llet merengada
Coneguda també com a 'llet gelada', aquesta beguda refrescant típica dels Països Catalans es feia, originalment, amb llet de vaca i clares d’ou batudes, tot plegat, perfumat amb canyella i pela de llimona. La beguda es va popularitzar a tota la Península a través de les orxateries.

Treballada, finalment, a la geladora, perquè es congeli parcialment, tot remenant-la per evitar que es faci un bloc, aquesta beguda d’origen medieval també es prepara, avui, amb diverses llets vegetals.

Es beu sola, generalment amb l’ajut d’una canya, i també es pot incorporar (més freda i amb textura de gelat) a diverses postres i transformar-se en preparats que fa uns anys eren força populars, com el blanc i negre (amb granissat de cafè) o el 'cubano' (amb una bola de gelat de xocolata), que avui se solen fer amb orxata.

Pastís trifàsic

Ingredients

1 làmina de pasta brisa
Pasta brisa
Pasta de farina i greix animal (mantega) en proporció del 50% de pes de la farina i que, en coure’s, s’endureix i queda llisa i cruixent. Un punt que només s’aconsegueix amb la mantega tova, ja que no es barreja totalment amb la farina, cosa que permet que el gluten faci una xarxa elàstica que doni continuïtat a la capa, al contrari del que passa amb la pasta 'sablée'. El procés es completa amb un treball de les puntes dels dits no gaire llarg, que eviti que la pasta es faci elàstica.

Es fa servir com a base de pastissos dolços o salats; es pot farcir directament o, si el contingut no ha de coure gaire, amb una cocció prèvia en blanc, que la cogui lleugerament abans de farcir-la.

Comercialitzada des de mitjans del segle XX en làmina o rotlle, és un element de base de plats i postres tan tradicionals com la quiche o el pastís de poma.
250 g de mascarpone
Mascarpone
Formatge fresc originari del nord d’Itàlia que ha assolit una gran popularitat, gràcies a la seva presència al tiramisú, del qual és un component essencial. Inicialment específic dels mesos freds, avui ja es prepara durant tot l’any, a partir de la crema de llet (dita 'mascarpia' a la Llombardia), que es qualla amb àcid (generalment cítric o acètic) i es treballa a temperatures d’uns 90 ºC durant uns minuts, cosa que li dóna la textura cremosa característica, que el fa ideal per untar o per fer servir en pastisseria, i un gust dolç també força peculiar i agradable. D’aquí, també, que els italians no el considerin 'sensu stricto' un formatge, sinó un 'latticino', és a dir, un producte derivat de la llet que cal consumir amb una certa rapidesa, vista la tendència que té a ranciejar.
400 ml de gelat de cafè
100 g de sucre
200 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar
8 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
100 ml de Baileys
200 ml de llet merengada
Llet merengada
Coneguda també com a 'llet gelada', aquesta beguda refrescant típica dels Països Catalans es feia, originalment, amb llet de vaca i clares d’ou batudes, tot plegat, perfumat amb canyella i pela de llimona. La beguda es va popularitzar a tota la Península a través de les orxateries.

Treballada, finalment, a la geladora, perquè es congeli parcialment, tot remenant-la per evitar que es faci un bloc, aquesta beguda d’origen medieval també es prepara, avui, amb diverses llets vegetals.

Es beu sola, generalment amb l’ajut d’una canya, i també es pot incorporar (més freda i amb textura de gelat) a diverses postres i transformar-se en preparats que fa uns anys eren força populars, com el blanc i negre (amb granissat de cafè) o el 'cubano' (amb una bola de gelat de xocolata), que avui se solen fer amb orxata.

Preparació

Per a la base: cobriu el motlle amb la pasta brisa i coeu-ho al forn durant 20 min a 190 ºC. Per evitar que s’infli la base va molt bé posar uns cigrons secs dins del motlle. Traieu-ho del forn i deixeu-ho refredar.
Per a la mousse de cafè: poseu en remull 5 fulles de gelatina en aigua freda. Barregeu el formatge, el gelat i el sucre. Dissoleu la gelatina amb una miqueta d’aigua calenta i afegiu-ho a la mescla anterior. Munteu la nata i afegiu-la amb compte que no s’abaixi. Aboqueu-ho dins el motlle i deixeu quallar a la nevera durant 2 h.
Per a la capa de Baileys: poseu en remull 3 fulles de gelatina. Escalfeu una mica de llet merengada i dissoleu-hi la gelatina. Barregeu la gelatina amb la resta de la llet merengada i el Baileys. Aboqueu-ho sobre el pastís i reserveu-ho a la nevera fins al moment de servir-ho.

Preparació

També et pot interessar

Per què es va inventar el parquímetre?

Stendhal va ser el primer turista que va visitar Catalunya?

Rodrigo de la Calle reinterpreta el seu menú Virens amb les diferents varietats de formatge suís

6 excursions amb nens i nenes a prop del mar