Sopa de litxis amb sorbet de poma verda i pastís de formatge

Per Albert Ventura

Tipus de plat Postres

Dificultat Alta

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

30 g de sorbet de poma verda (compreu-lo bo i fet)

Per a la sopa:

1/2 l de polpa de litxis
Litxis
Els litxis (Litchi chinensis) pertanyen a la família de les sapindàcies, formada per més d'un miler d'espècies d'arbres i arbustos de les regions més càlides de tot el món. Físicament, el litxi, originari de la Xina, és molt semblant a la cirera d'arboç i té un sabor molt agradable i dolç, que ens fa recordar vins alemanys de verietats com la gewurztraminer o riesling, que donen aquestes notes de fruita combinades amb l'aroma de pètals de rosa. A més, aporten molta vitamina C, són molt energètics i fàcils de menjar. De forma ovalada i petita, té una pell rugosa de color vermellós amb tons groguencs que recobreix la part comestible i la llavor. La textura de la polpa és molt semblant a la d'un raïm blanc, però un pèl més dura. A l'hora de comprar-los, vigileu que els litxis tinguin un color agradable, que no estiguin trencats i inflats, i que no tinguin protuberàncies a la pell, que defineixen un fruit massa madur. Mengeu-vos-el cru, que és molt fàcil de pelar, o combineu-lo amb carns fortes, com la de porc o d'ànec, en amanides o en plats de pastisseria.
50 ml d’aigua
25 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
(4 g) hidratades amb aigua freda

Per al pastís:

200 g de formatge quark
125 g de iogurt
45 g de sucre
60 ml de llet
2 ous
15 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
25 g de Maizena
25 g de sucre

Per al caramel de Fisherman’s:

125 g de sucre
60 g d’isomalt
60 g de glucosa líquida
20 g de caramels Fisherman’s fets pols

Per a la gelea de llima:

400 ml d’aigua
5 llimes
200 g de sucre

Sopa de litxis amb sorbet de poma verda i pastís de formatge

Ingredients

30 g de sorbet de poma verda (compreu-lo bo i fet)

Per a la sopa:

1/2 l de polpa de litxis
Litxis
Els litxis (Litchi chinensis) pertanyen a la família de les sapindàcies, formada per més d'un miler d'espècies d'arbres i arbustos de les regions més càlides de tot el món. Físicament, el litxi, originari de la Xina, és molt semblant a la cirera d'arboç i té un sabor molt agradable i dolç, que ens fa recordar vins alemanys de verietats com la gewurztraminer o riesling, que donen aquestes notes de fruita combinades amb l'aroma de pètals de rosa. A més, aporten molta vitamina C, són molt energètics i fàcils de menjar. De forma ovalada i petita, té una pell rugosa de color vermellós amb tons groguencs que recobreix la part comestible i la llavor. La textura de la polpa és molt semblant a la d'un raïm blanc, però un pèl més dura. A l'hora de comprar-los, vigileu que els litxis tinguin un color agradable, que no estiguin trencats i inflats, i que no tinguin protuberàncies a la pell, que defineixen un fruit massa madur. Mengeu-vos-el cru, que és molt fàcil de pelar, o combineu-lo amb carns fortes, com la de porc o d'ànec, en amanides o en plats de pastisseria.
50 ml d’aigua
25 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
(4 g) hidratades amb aigua freda

Per al pastís:

200 g de formatge quark
125 g de iogurt
45 g de sucre
60 ml de llet
2 ous
15 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
25 g de Maizena
25 g de sucre

Per al caramel de Fisherman’s:

125 g de sucre
60 g d’isomalt
60 g de glucosa líquida
20 g de caramels Fisherman’s fets pols

Per a la gelea de llima:

400 ml d’aigua
5 llimes
200 g de sucre

Sopa de litxis amb sorbet de poma verda i pastís de formatge

Preparació

Per a la sopa: ajunteu tots els líquids i escalfeu-los una mica per desfer la gelatina. Barregeu-ho amb una vareta i deixeu-ho quallar a la nevera. Per al pastís: mescleu el formatge, el iogurt, la llet, els 45 g de sucre i els rovells.
Afegiu-hi la farina i la Maizena tamisada i barregeu-ho. Munteu les clares amb sal i posant-hi els 25 g de sucre a poc a poc. Barregeu-ho tot amb una espàtula. En un motlle, enforneu-lo 25 min a 170 ºC.
Per al caramel: feu un caramel amb els sucres i apugeu la temperatura a 150 ºC. Deixeu-lo refredar (130 ºC) i afegiu-hi la pols de caramel. En un silpat, enforneu-ho a 180 ºC, per estirar-ho ben fi amb un corró.
Per a la gelea: peleu 2 llimes i feu la pell a la juliana fina. Escaldeu-les tres vegades canviant l’aigua cada cop. Espremeu 3 llimes i poseu el suc colat, l’aigua, el sucre i les pells a reduir fins que arribi a 104 ºC. Reserveu-ho.
Muntatge: en un plat fondo poseu la gelea. Talleu el pastís a daus de 2 x 2 cm i disposeu-lo al damunt. Afegiu-hi la juliana i el sorbet per sobre, el caramel balsàmic i, per acabar, la sopa.